dilluns, 7 de juliol del 2008

Act 9. Conflictable Composition

Doncs bé, deixant de banda certs aspectes (sempre des d'un punt de vista aposteriorista), podria dir que l'assignatura m'ha agradat molt.

Les coses que he après són realment útils i el Pitu sempre ha fet un esforç per a fer les classes molt amenes.
Jo personalment he aprés algunes coses per a fer treballs amb els nens que normalment no es fan, com per exemple fer un programa de ràdio o rodar anunics. D'altra banda a part de coses que es poden aplicar, també he aprés que és molt important saber educar i educar correctament els nens en el món audiovisual, perquè aquest ens envolta i es troba a tot arreu.

També m'ho he passat molt bé, fent el meu curtmetratge tot i que m'ha dut una feinada molt gran. No obstant, no li acabo de veure la utilitat del tot a això del curt. Potser hauria estat una experiència més completa la realització d'un programa de ràdio (deixant de banda la petita incursió feta en l'expodidàctica), ja que considero que s'hi poden treballar molts més aspectes, tot i que potser jo opini així perquè sempre he estat una persona de seguir més la ràdio.

El que potser caldria millorar, és que el Pitu, en fer les classes una mica improvisades, dit d'alguna forma, no aconsegueix aprofundir gaire en els temes, perquè s'adapta massa a les coses que van sorgint espontàniament (aspecte que també és positiu).

Sense dubte, el dia que més m'ha agradat de classe va ser l'anàlisi que vam fer del curt d'en Pluto, perquè em va semblar realment espectacular la de coses que s'ens passen per alt quan veiem la tele.


Pel que fa a mi, i si deixem de banda el gran esforç fet pel curt, he anat de més a menys. La meva opinió sobre l'assignatura no ha canviat al llarg del temps, però sí la meva actitud. En aquest punt han convergit diversos aspectes com per exemple, la gran quantitat de treball que he hagut de fer durant aquest segon trimestre (segur que més que ningú), que bona part del temps he tingut el cap en un altre lloc, o l'esgotament físic i mental.
És per això que al final, i fent aquest anàlisi a posteriori (és a dir, coneixent la nota), tinc un cert regust amarg, perquè, entre d'altres coses, per causes segurament al.lienes a mi, la meva nota no recompensarà el treball i esforç realitzats, i no hi farà justícia.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Aquí tenim els nostres amics d'Air Berlin


*La cita
Es riuen de mi perquè sóc diferent, però jo em ric d'ells perquè són tots iguals

divendres, 4 de juliol del 2008

Act 8. Corrosion of Conformity

Aquí us deixo la versió final del meu curtmetratge de comunicació audiovisual

Doncs bé, tracta sobre el supòsit que hi hagués una llibreta amb la qual es pogués matar a una persona només escribint-hi el nom. a partir d'aquí el que faig és anar exposant les regles de funcionament de la llibreta acompanyades d'imatges de gent o accions malvades. Finalment faig un petit monòleg on hi dono la meva opinió.



Mada Mada Dane!!

*La imatge

Noi vincenti voi sempre perdenti


*La cita
Només hi ha una forma de conèixer el futur, creant-lo