dilluns, 7 de juliol del 2008

Act 9. Conflictable Composition

Doncs bé, deixant de banda certs aspectes (sempre des d'un punt de vista aposteriorista), podria dir que l'assignatura m'ha agradat molt.

Les coses que he après són realment útils i el Pitu sempre ha fet un esforç per a fer les classes molt amenes.
Jo personalment he aprés algunes coses per a fer treballs amb els nens que normalment no es fan, com per exemple fer un programa de ràdio o rodar anunics. D'altra banda a part de coses que es poden aplicar, també he aprés que és molt important saber educar i educar correctament els nens en el món audiovisual, perquè aquest ens envolta i es troba a tot arreu.

També m'ho he passat molt bé, fent el meu curtmetratge tot i que m'ha dut una feinada molt gran. No obstant, no li acabo de veure la utilitat del tot a això del curt. Potser hauria estat una experiència més completa la realització d'un programa de ràdio (deixant de banda la petita incursió feta en l'expodidàctica), ja que considero que s'hi poden treballar molts més aspectes, tot i que potser jo opini així perquè sempre he estat una persona de seguir més la ràdio.

El que potser caldria millorar, és que el Pitu, en fer les classes una mica improvisades, dit d'alguna forma, no aconsegueix aprofundir gaire en els temes, perquè s'adapta massa a les coses que van sorgint espontàniament (aspecte que també és positiu).

Sense dubte, el dia que més m'ha agradat de classe va ser l'anàlisi que vam fer del curt d'en Pluto, perquè em va semblar realment espectacular la de coses que s'ens passen per alt quan veiem la tele.


Pel que fa a mi, i si deixem de banda el gran esforç fet pel curt, he anat de més a menys. La meva opinió sobre l'assignatura no ha canviat al llarg del temps, però sí la meva actitud. En aquest punt han convergit diversos aspectes com per exemple, la gran quantitat de treball que he hagut de fer durant aquest segon trimestre (segur que més que ningú), que bona part del temps he tingut el cap en un altre lloc, o l'esgotament físic i mental.
És per això que al final, i fent aquest anàlisi a posteriori (és a dir, coneixent la nota), tinc un cert regust amarg, perquè, entre d'altres coses, per causes segurament al.lienes a mi, la meva nota no recompensarà el treball i esforç realitzats, i no hi farà justícia.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Aquí tenim els nostres amics d'Air Berlin


*La cita
Es riuen de mi perquè sóc diferent, però jo em ric d'ells perquè són tots iguals

divendres, 4 de juliol del 2008

Act 8. Corrosion of Conformity

Aquí us deixo la versió final del meu curtmetratge de comunicació audiovisual

Doncs bé, tracta sobre el supòsit que hi hagués una llibreta amb la qual es pogués matar a una persona només escribint-hi el nom. a partir d'aquí el que faig és anar exposant les regles de funcionament de la llibreta acompanyades d'imatges de gent o accions malvades. Finalment faig un petit monòleg on hi dono la meva opinió.



Mada Mada Dane!!

*La imatge

Noi vincenti voi sempre perdenti


*La cita
Només hi ha una forma de conèixer el futur, creant-lo

dijous, 22 de maig del 2008

Act 7.1. The Vulgarian Noise

Segons un minuciós estudi fet públic per l’auditoria Rubalcaba Consulting, Euskadi Ta Askatasuna (S.A.) és una de les empreses terroristes més mal organitzades de l'estat espanyol i altres parts de l'estranger. L’informe revela que en l’estructura organitzativa de la corporació hi ha una abundància de càrrecs directius en relació a un escàs nombre d’operaris de base. Això explicaria el curiós fet que cada operació policial contra la banda resulti en la detenció del número 1 i de la cúpula directiva. Les conclusions de l’informe podrien motivar un canvi d’estratègia policial que en lloc de perseguir als dirigents es concentraria a partir d’ara en localitzar al becari que, al ser l’únic pencaire de l’empresa, és el veritable responsable de les bombes, trets a la nuca i altres accions.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Finalment una de les notícies més esperades: editaran Fly a Catalunya, una de les millors sèries que he vist i un amb les quals he plorat més


*La cita
Tots són infeliços, i per això necessiten algú més infeliç

dissabte, 10 de maig del 2008

Act 6 i 7. Twelve Tones Rendezvous // Don't Say That Name Again

Les dues últimes sessions de Comunicació Audiovisual, servien per a treballar el curt en grup les dues hores. Jo com que ho faig sol, lògicament no m'havia de reunir amb ningú, i com que passava de quedar-me allà fins les 9 per a res, doncs no he assistit a cap de les dues sessions.

El curt el porto força bé. Fa una setmana vaig començar amb la part que no necessita de gravació ni d'actors (que la deixaré pel final) i crec que m'està quedant força bé.

Com a avaçament aquí teniu algunes captures del que porto fet de moment, on s'hi pot observar el títol, alguna regla de funcionament de la llibreta, i alguna de la gent malvada.





Mada Mada Dane!!

*La imatge

Recordo tots els dies que van envoltar l'estrena de l'Episodi III perfectament. May the Force be with you.

*La cita
La gent no hauria de dependre dels demés per a sentir-se millor

diumenge, 4 de maig del 2008

Act 5.2 Not Perfect is GOoD

Tot i que ara ha perdut un pél d'importància en favor de l'ordinador i Internet, fa uns anys, la Televisió era el mitja audiovisual més important i de major difusió. La major part d'informació (fos del tipus que fos) arribava a la gent a partir d'ella.
Així doncs no és d'estranyar que fins i tot el monstre Cèl.lula de Bola de Drac Z, coneixedor de la seva importància i repercusió, la utilitzés per anunciar la cel.lebració del joc d'en Cèl.lula. A més a més ho fa amb molta ironia, estil i educació, com caracteritza aquest personatg.

Com diria en Monegal... Endavant amb el video





Mada Mada Dane!!


*La imatge

Absolute Terror


*La cita
Has de saber que l'única forma de suportar la crueltat és fer-la la teva aliada

dijous, 24 d’abril del 2008

Act 5.1. The Aria Of The Earth And The Clear Sky

Bé, ja s'ha acabat el millor dia de l'any. Dona gust anar pel centre de Barcelon, trobar-te families senceres amb nens i veure l'ambient de cultura i de catalanitat que es respira i no trobar-te la típica xusma espanyola, quillam i tota aquella merda.
Es nota on hi ha cultura i que la gent que realment celebrem Sant Jordi som els catalans i no tots aquells colons que no se saben ni adaptar al lloc on els hem acollit.

No obstant encara hi ha algunes coses que s'han d'acabar de millorar. Catalunya és un país desconcertant. De nou es demostra amb el fet que un autor català, gràcies a una editorial catalana i just a l’arribada de la diada més important de la literatura catalana, treu un llibre... en castellà . Això, que podria ser merament un joc de paraules, no és més que la realitat que plaga al nostre país. Una realitat que denota que els objectius que s'haurien d'assolir per Sant Jordi, de promoció de la nostra llengua, la nostra literatura i la nostra cultura, no s'acaben de complir.

Si volem començar a llegir la primera pàgina d'aquest llibre en la nostra llengua i la del nostre país, simplement, no ho podrem fer. Ens haurem d'esperar un temps prudencial per gaudir de la seva privilegiada lectura. Ja ho diuen alguns que "allò que és bo es fa esperar". Però n'hem de ser conscients que sovint una llarga espera pot fer perdre la diginitat. I, la paciència, també.

Segur que a partir del nombre de llibres venuts per Sant Jordi, molts aprofitaran l'avinentesa per proclamar que els catalans llegim més en castellà que en català. I part de raó tindran. Però no hem de caure en el pessimisme més profund perquè hi ha circumstàncies, com aquesta, que no podem controlar. Com tampoc podem demanar a ningú esperar un mes, o el que faci falta, per comprar llibres en la seva pròpia llengua. Només faltaria.


------------------------------------------------------------------------

Aquí un repàs dels llibres que m'han regalat

Peter Pan, Arsenio Lupin y la aguja hueca, El salze cec i la dona adormida i L'esglesia del mar


------------------------------------------------------------------------

I bé, que dir-ne del Barça? Com ja vaig vaticinar li vam fotre un bany al United, però malauradament no vam poder fer cap gol. No passa res, amb un empat allà en tenim més que suficient. Dos detalls del partit: gran ambient a les graderies i en Cristiano Ronaldo amb la seva actitud d'ahir està fent números per acabar fitxant pel Madrid.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Mosaic d'ahir al Camp Nou amb el lema Tots units fem força!


*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida

divendres, 18 d’abril del 2008

Act 5. Don't Say That Name Again

El Pitu ha començat la classe d'avui alliçonant-nos sobre diversos aspectes, malgrat que la seva intenció inicial era comentar coses sobre l'expodidàcitca, el tema ha acabant derivant.
Ens ha comentat que la teconologia té el perill que ens pot enlluernar, i també té el problema que està feta per a que el mestre sigui l'únic que ensenya, i que amb això l'únic que aconseguim és canviar el material però no les metodologies.

També ens ha comentat que allò que busquen les empreses no són genis, sinó gent que treballant i complementant-se amb els altres sigui capaç de fer rutllar l'empresa.

Després ens ha fet una explicació sobre el pla racional i el pla emocional i com hi ha llibres que no són capaços de fer-nos passar d'un pla a l'altre.

Per acabar la sessió en vist una presentació on es podien observar les diferents tipologies de plans i també si una foto estava ben feta.

Mada Mada Dane!!

*La imatge

Alguns m'estan tocant els collons i si es pensen que coneixen la meva part més dolenta o fosca, estan molt equivocats. No sabeu com puc arribar a ser

*La cita
La justícia és relativa. Es pot fer justícia des d'el bàndol del mal