Bé, ja s'ha acabat el millor dia de l'any. Dona gust anar pel centre de Barcelon, trobar-te families senceres amb nens i veure l'ambient de cultura i de catalanitat que es respira i no trobar-te la típica xusma espanyola, quillam i tota aquella merda.
Es nota on hi ha cultura i que la gent que realment celebrem Sant Jordi som els catalans i no tots aquells colons que no se saben ni adaptar al lloc on els hem acollit.
No obstant encara hi ha algunes coses que s'han d'acabar de millorar. Catalunya és un país desconcertant. De nou es demostra amb el fet que un autor català, gràcies a una editorial catalana i just a l’arribada de la diada més important de la literatura catalana, treu un llibre... en castellà . Això, que podria ser merament un joc de paraules, no és més que la realitat que plaga al nostre país. Una realitat que denota que els objectius que s'haurien d'assolir per Sant Jordi, de promoció de la nostra llengua, la nostra literatura i la nostra cultura, no s'acaben de complir.
Si volem començar a llegir la primera pàgina d'aquest llibre en la nostra llengua i la del nostre país, simplement, no ho podrem fer. Ens haurem d'esperar un temps prudencial per gaudir de la seva privilegiada lectura. Ja ho diuen alguns que "allò que és bo es fa esperar". Però n'hem de ser conscients que sovint una llarga espera pot fer perdre la diginitat. I, la paciència, també.
Segur que a partir del nombre de llibres venuts per Sant Jordi, molts aprofitaran l'avinentesa per proclamar que els catalans llegim més en castellà que en català. I part de raó tindran. Però no hem de caure en el pessimisme més profund perquè hi ha circumstàncies, com aquesta, que no podem controlar. Com tampoc podem demanar a ningú esperar un mes, o el que faci falta, per comprar llibres en la seva pròpia llengua. Només faltaria.
------------------------------------------------------------------------
Aquí un repàs dels llibres que m'han regalat
Peter Pan, Arsenio Lupin y la aguja hueca, El salze cec i la dona adormida i L'esglesia del mar
------------------------------------------------------------------------
I bé, que dir-ne del Barça? Com ja vaig vaticinar li vam fotre un bany al United, però malauradament no vam poder fer cap gol. No passa res, amb un empat allà en tenim més que suficient. Dos detalls del partit: gran ambient a les graderies i en Cristiano Ronaldo amb la seva actitud d'ahir està fent números per acabar fitxant pel Madrid.
Mada Mada Dane!!
*La imatge
Mosaic d'ahir al Camp Nou amb el lema Tots units fem força!
*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida
Els meus àlbums de fotos
dijous, 24 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada