divendres, 21 de març del 2008

Act 2.1. Can't Smile, Don't Blame

Sembla que al nostre indesitjable país veí, l'estat espanyol, s'ha posat de moda una cutre-cançó que els representarà a eurovisió. Com a mínim ja saben que faran el ridícul com sempre, perquè fins ara cada any creien que podien guanyar i sempre la cagaven. Com al futbol vaja...

El catalans, per no quedar-nos enrera, també presentem una cançó, que té el meteix ritme però que difereix una mica en quant a la lletra, ja que està dedicada a un partit polític.

Tot això m'ha vingut al cap quan el Josep Maria ha fet un comentari sobre aquesta cançó a la classe.




Patètic, patètic!


El txiki txiki mola quantitat,
el ballen aquí i a la Xina Popular
Fot-li txiki txiki a la papereta
que el txiki txiki posa a l’urna tonteta.

El balla Puigcercós
El balla el Ridao
El balla el Vendrell
tot fotent un clau.

El ballen les bases
el balla mon germà
el balla Carod
amb “la clau” a la mà!

I el txiki txiki es balla així:

1! LA PATACADA!
2! EL CLATELLOT!
3! LA DEVALLADA
4! LA DIMISSIÓ!

Balla el txiki txikii,
balla el txiki txiki
el ballen els d’Esquerra
que són uns frikis

El ballen al Congrés, també al Parlament,
i el balla el Portabell a l’Ajuntament!

El canta el Carretero,
tot vestit a ratlles
I l’Uriel li diu:
Perquè no et calles?

La solució no és gaire lluny,
posarem el txiki txiki el Congrés del juny!

I el txiki txiki es balla així:

1! LA PATACADA!
2! EL CLATELLOT!
3! LA DEVALLADA!
4! LA DIMISSIÓ!


Mada Mada Dane!!


*La imatge




















Tot va començar aquí, amb el segon pacte amb els sociates

*La cita
Mentre no siguis capaç de mirar al passat amb dolor, mai et forjaràs una identitat ni un destí diferents