Act 5.1. The Aria Of The Earth And The Clear Sky

Bé, ja s'ha acabat el millor dia de l'any. Dona gust anar pel centre de Barcelon, trobar-te families senceres amb nens i veure l'ambient de cultura i de catalanitat que es respira i no trobar-te la típica xusma espanyola, quillam i tota aquella merda.
Es nota on hi ha cultura i que la gent que realment celebrem Sant Jordi som els catalans i no tots aquells colons que no se saben ni adaptar al lloc on els hem acollit.

No obstant encara hi ha algunes coses que s'han d'acabar de millorar. Catalunya és un país desconcertant. De nou es demostra amb el fet que un autor català, gràcies a una editorial catalana i just a l’arribada de la diada més important de la literatura catalana, treu un llibre... en castellà . Això, que podria ser merament un joc de paraules, no és més que la realitat que plaga al nostre país. Una realitat que denota que els objectius que s'haurien d'assolir per Sant Jordi, de promoció de la nostra llengua, la nostra literatura i la nostra cultura, no s'acaben de complir.

Si volem començar a llegir la primera pàgina d'aquest llibre en la nostra llengua i la del nostre país, simplement, no ho podrem fer. Ens haurem d'esperar un temps prudencial per gaudir de la seva privilegiada lectura. Ja ho diuen alguns que "allò que és bo es fa esperar". Però n'hem de ser conscients que sovint una llarga espera pot fer perdre la diginitat. I, la paciència, també.

Segur que a partir del nombre de llibres venuts per Sant Jordi, molts aprofitaran l'avinentesa per proclamar que els catalans llegim més en castellà que en català. I part de raó tindran. Però no hem de caure en el pessimisme més profund perquè hi ha circumstàncies, com aquesta, que no podem controlar. Com tampoc podem demanar a ningú esperar un mes, o el que faci falta, per comprar llibres en la seva pròpia llengua. Només faltaria.


------------------------------------------------------------------------

Aquí un repàs dels llibres que m'han regalat

Peter Pan, Arsenio Lupin y la aguja hueca, El salze cec i la dona adormida i L'esglesia del mar


------------------------------------------------------------------------

I bé, que dir-ne del Barça? Com ja vaig vaticinar li vam fotre un bany al United, però malauradament no vam poder fer cap gol. No passa res, amb un empat allà en tenim més que suficient. Dos detalls del partit: gran ambient a les graderies i en Cristiano Ronaldo amb la seva actitud d'ahir està fent números per acabar fitxant pel Madrid.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Mosaic d'ahir al Camp Nou amb el lema Tots units fem força!


*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida

Act 5. Don't Say That Name Again

El Pitu ha començat la classe d'avui alliçonant-nos sobre diversos aspectes, malgrat que la seva intenció inicial era comentar coses sobre l'expodidàcitca, el tema ha acabant derivant.
Ens ha comentat que la teconologia té el perill que ens pot enlluernar, i també té el problema que està feta per a que el mestre sigui l'únic que ensenya, i que amb això l'únic que aconseguim és canviar el material però no les metodologies.

També ens ha comentat que allò que busquen les empreses no són genis, sinó gent que treballant i complementant-se amb els altres sigui capaç de fer rutllar l'empresa.

Després ens ha fet una explicació sobre el pla racional i el pla emocional i com hi ha llibres que no són capaços de fer-nos passar d'un pla a l'altre.

Per acabar la sessió en vist una presentació on es podien observar les diferents tipologies de plans i també si una foto estava ben feta.

Mada Mada Dane!!

*La imatge

Alguns m'estan tocant els collons i si es pensen que coneixen la meva part més dolenta o fosca, estan molt equivocats. No sabeu com puc arribar a ser

*La cita
La justícia és relativa. Es pot fer justícia des d'el bàndol del mal

Act 4. And the Rain Left Off

Avui escriuré la mateixa entrada tant al bloc de Comunicació Audiovisual com al d'Informàtica Educativa.

Doncs bé, avui hem visitat la fira Expodidàctica a la Fira de Barcelona. Aniré comentant algunes coses sobre la mateixa, però ho faré imitant una secció que sortia al millor programa de ràdio d'esports que s'ha fet a Catalunya. Aquesta secció és el M'ha agadat, no m'ha agradat, i és del programa Cafè Baviera de Rac 1, que dirigia i presentava , l'ara director de l'Avui, en Xavier Bosch

M'ha agradat
Veure com de "famosos" són en aquest món tant en Pitu com en Josep Maria, ja que cada dos per tres estaven saludant a gent i eren molt sol.licitats. Uns cracks.

Fer el programa de ràdio i observar el resultat final, malgrat que no ha sortit a la perfecció ja que no hem tingut ni una setmana per a preparar-ho.

Que els tríptics, fulletons, pamflets, etc, que ens han repartit (sobretot els de l'stand on estava el Josep Maria), contenen informació molt útil.

El processador lleuger (o com es digui). Una eina molt útil per estalviar diners.

Veure la quantitat d'stands que hi havia sobre la pissarres interàctives. En Josep Mari sempre ens fa estar a l'última.

No m'ha agradat
Com pessaven les pu... nyeteres bosses i s'et clavaven a la pell (tot i que res comparat a quan torno del Saló del Manga amb bosses que pessen el doble i que contenen els 200 euros que em puc arribar gastar xD)

El pal que me fa sempre anar fins a la Fira de Barcelona

Que no hi hagués algun stand promocionant sèries infnatils (que no deixen de ser rescursos educatius) en català.

Algun problema que he tingut i que el Josep Maria ja sap de què va.


I bé, això és tot.

Mada Mada Dane!!

*La imatge

El dragui, d'Història de Catalunya un personatge mític per a una de les millors sèries de tots els temps, de quan TV3 realment era una tele nacional, i no com ara que s'ha convertit en TVE3, TVMontilla o TVSociata.

*La cita
Quan un s'enamora acaba veient el que més odia de si mateix