Act 9. Conflictable Composition

Doncs bé, deixant de banda certs aspectes (sempre des d'un punt de vista aposteriorista), podria dir que l'assignatura m'ha agradat molt.

Les coses que he après són realment útils i el Pitu sempre ha fet un esforç per a fer les classes molt amenes.
Jo personalment he aprés algunes coses per a fer treballs amb els nens que normalment no es fan, com per exemple fer un programa de ràdio o rodar anunics. D'altra banda a part de coses que es poden aplicar, també he aprés que és molt important saber educar i educar correctament els nens en el món audiovisual, perquè aquest ens envolta i es troba a tot arreu.

També m'ho he passat molt bé, fent el meu curtmetratge tot i que m'ha dut una feinada molt gran. No obstant, no li acabo de veure la utilitat del tot a això del curt. Potser hauria estat una experiència més completa la realització d'un programa de ràdio (deixant de banda la petita incursió feta en l'expodidàctica), ja que considero que s'hi poden treballar molts més aspectes, tot i que potser jo opini així perquè sempre he estat una persona de seguir més la ràdio.

El que potser caldria millorar, és que el Pitu, en fer les classes una mica improvisades, dit d'alguna forma, no aconsegueix aprofundir gaire en els temes, perquè s'adapta massa a les coses que van sorgint espontàniament (aspecte que també és positiu).

Sense dubte, el dia que més m'ha agradat de classe va ser l'anàlisi que vam fer del curt d'en Pluto, perquè em va semblar realment espectacular la de coses que s'ens passen per alt quan veiem la tele.


Pel que fa a mi, i si deixem de banda el gran esforç fet pel curt, he anat de més a menys. La meva opinió sobre l'assignatura no ha canviat al llarg del temps, però sí la meva actitud. En aquest punt han convergit diversos aspectes com per exemple, la gran quantitat de treball que he hagut de fer durant aquest segon trimestre (segur que més que ningú), que bona part del temps he tingut el cap en un altre lloc, o l'esgotament físic i mental.
És per això que al final, i fent aquest anàlisi a posteriori (és a dir, coneixent la nota), tinc un cert regust amarg, perquè, entre d'altres coses, per causes segurament al.lienes a mi, la meva nota no recompensarà el treball i esforç realitzats, i no hi farà justícia.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Aquí tenim els nostres amics d'Air Berlin


*La cita
Es riuen de mi perquè sóc diferent, però jo em ric d'ells perquè són tots iguals

Act 8. Corrosion of Conformity

Aquí us deixo la versió final del meu curtmetratge de comunicació audiovisual

Doncs bé, tracta sobre el supòsit que hi hagués una llibreta amb la qual es pogués matar a una persona només escribint-hi el nom. a partir d'aquí el que faig és anar exposant les regles de funcionament de la llibreta acompanyades d'imatges de gent o accions malvades. Finalment faig un petit monòleg on hi dono la meva opinió.



Mada Mada Dane!!

*La imatge

Noi vincenti voi sempre perdenti


*La cita
Només hi ha una forma de conèixer el futur, creant-lo

Act 7.1. The Vulgarian Noise

Segons un minuciós estudi fet públic per l’auditoria Rubalcaba Consulting, Euskadi Ta Askatasuna (S.A.) és una de les empreses terroristes més mal organitzades de l'estat espanyol i altres parts de l'estranger. L’informe revela que en l’estructura organitzativa de la corporació hi ha una abundància de càrrecs directius en relació a un escàs nombre d’operaris de base. Això explicaria el curiós fet que cada operació policial contra la banda resulti en la detenció del número 1 i de la cúpula directiva. Les conclusions de l’informe podrien motivar un canvi d’estratègia policial que en lloc de perseguir als dirigents es concentraria a partir d’ara en localitzar al becari que, al ser l’únic pencaire de l’empresa, és el veritable responsable de les bombes, trets a la nuca i altres accions.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Finalment una de les notícies més esperades: editaran Fly a Catalunya, una de les millors sèries que he vist i un amb les quals he plorat més


*La cita
Tots són infeliços, i per això necessiten algú més infeliç

Act 6 i 7. Twelve Tones Rendezvous // Don't Say That Name Again

Les dues últimes sessions de Comunicació Audiovisual, servien per a treballar el curt en grup les dues hores. Jo com que ho faig sol, lògicament no m'havia de reunir amb ningú, i com que passava de quedar-me allà fins les 9 per a res, doncs no he assistit a cap de les dues sessions.

El curt el porto força bé. Fa una setmana vaig començar amb la part que no necessita de gravació ni d'actors (que la deixaré pel final) i crec que m'està quedant força bé.

Com a avaçament aquí teniu algunes captures del que porto fet de moment, on s'hi pot observar el títol, alguna regla de funcionament de la llibreta, i alguna de la gent malvada.





Mada Mada Dane!!

*La imatge

Recordo tots els dies que van envoltar l'estrena de l'Episodi III perfectament. May the Force be with you.

*La cita
La gent no hauria de dependre dels demés per a sentir-se millor

Act 5.2 Not Perfect is GOoD

Tot i que ara ha perdut un pél d'importància en favor de l'ordinador i Internet, fa uns anys, la Televisió era el mitja audiovisual més important i de major difusió. La major part d'informació (fos del tipus que fos) arribava a la gent a partir d'ella.
Així doncs no és d'estranyar que fins i tot el monstre Cèl.lula de Bola de Drac Z, coneixedor de la seva importància i repercusió, la utilitzés per anunciar la cel.lebració del joc d'en Cèl.lula. A més a més ho fa amb molta ironia, estil i educació, com caracteritza aquest personatg.

Com diria en Monegal... Endavant amb el video





Mada Mada Dane!!


*La imatge

Absolute Terror


*La cita
Has de saber que l'única forma de suportar la crueltat és fer-la la teva aliada

Act 5.1. The Aria Of The Earth And The Clear Sky

Bé, ja s'ha acabat el millor dia de l'any. Dona gust anar pel centre de Barcelon, trobar-te families senceres amb nens i veure l'ambient de cultura i de catalanitat que es respira i no trobar-te la típica xusma espanyola, quillam i tota aquella merda.
Es nota on hi ha cultura i que la gent que realment celebrem Sant Jordi som els catalans i no tots aquells colons que no se saben ni adaptar al lloc on els hem acollit.

No obstant encara hi ha algunes coses que s'han d'acabar de millorar. Catalunya és un país desconcertant. De nou es demostra amb el fet que un autor català, gràcies a una editorial catalana i just a l’arribada de la diada més important de la literatura catalana, treu un llibre... en castellà . Això, que podria ser merament un joc de paraules, no és més que la realitat que plaga al nostre país. Una realitat que denota que els objectius que s'haurien d'assolir per Sant Jordi, de promoció de la nostra llengua, la nostra literatura i la nostra cultura, no s'acaben de complir.

Si volem començar a llegir la primera pàgina d'aquest llibre en la nostra llengua i la del nostre país, simplement, no ho podrem fer. Ens haurem d'esperar un temps prudencial per gaudir de la seva privilegiada lectura. Ja ho diuen alguns que "allò que és bo es fa esperar". Però n'hem de ser conscients que sovint una llarga espera pot fer perdre la diginitat. I, la paciència, també.

Segur que a partir del nombre de llibres venuts per Sant Jordi, molts aprofitaran l'avinentesa per proclamar que els catalans llegim més en castellà que en català. I part de raó tindran. Però no hem de caure en el pessimisme més profund perquè hi ha circumstàncies, com aquesta, que no podem controlar. Com tampoc podem demanar a ningú esperar un mes, o el que faci falta, per comprar llibres en la seva pròpia llengua. Només faltaria.


------------------------------------------------------------------------

Aquí un repàs dels llibres que m'han regalat

Peter Pan, Arsenio Lupin y la aguja hueca, El salze cec i la dona adormida i L'esglesia del mar


------------------------------------------------------------------------

I bé, que dir-ne del Barça? Com ja vaig vaticinar li vam fotre un bany al United, però malauradament no vam poder fer cap gol. No passa res, amb un empat allà en tenim més que suficient. Dos detalls del partit: gran ambient a les graderies i en Cristiano Ronaldo amb la seva actitud d'ahir està fent números per acabar fitxant pel Madrid.


Mada Mada Dane!!


*La imatge

Mosaic d'ahir al Camp Nou amb el lema Tots units fem força!


*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida

Act 5. Don't Say That Name Again

El Pitu ha començat la classe d'avui alliçonant-nos sobre diversos aspectes, malgrat que la seva intenció inicial era comentar coses sobre l'expodidàcitca, el tema ha acabant derivant.
Ens ha comentat que la teconologia té el perill que ens pot enlluernar, i també té el problema que està feta per a que el mestre sigui l'únic que ensenya, i que amb això l'únic que aconseguim és canviar el material però no les metodologies.

També ens ha comentat que allò que busquen les empreses no són genis, sinó gent que treballant i complementant-se amb els altres sigui capaç de fer rutllar l'empresa.

Després ens ha fet una explicació sobre el pla racional i el pla emocional i com hi ha llibres que no són capaços de fer-nos passar d'un pla a l'altre.

Per acabar la sessió en vist una presentació on es podien observar les diferents tipologies de plans i també si una foto estava ben feta.

Mada Mada Dane!!

*La imatge

Alguns m'estan tocant els collons i si es pensen que coneixen la meva part més dolenta o fosca, estan molt equivocats. No sabeu com puc arribar a ser

*La cita
La justícia és relativa. Es pot fer justícia des d'el bàndol del mal

Act 4. And the Rain Left Off

Avui escriuré la mateixa entrada tant al bloc de Comunicació Audiovisual com al d'Informàtica Educativa.

Doncs bé, avui hem visitat la fira Expodidàctica a la Fira de Barcelona. Aniré comentant algunes coses sobre la mateixa, però ho faré imitant una secció que sortia al millor programa de ràdio d'esports que s'ha fet a Catalunya. Aquesta secció és el M'ha agadat, no m'ha agradat, i és del programa Cafè Baviera de Rac 1, que dirigia i presentava , l'ara director de l'Avui, en Xavier Bosch

M'ha agradat
Veure com de "famosos" són en aquest món tant en Pitu com en Josep Maria, ja que cada dos per tres estaven saludant a gent i eren molt sol.licitats. Uns cracks.

Fer el programa de ràdio i observar el resultat final, malgrat que no ha sortit a la perfecció ja que no hem tingut ni una setmana per a preparar-ho.

Que els tríptics, fulletons, pamflets, etc, que ens han repartit (sobretot els de l'stand on estava el Josep Maria), contenen informació molt útil.

El processador lleuger (o com es digui). Una eina molt útil per estalviar diners.

Veure la quantitat d'stands que hi havia sobre la pissarres interàctives. En Josep Mari sempre ens fa estar a l'última.

No m'ha agradat
Com pessaven les pu... nyeteres bosses i s'et clavaven a la pell (tot i que res comparat a quan torno del Saló del Manga amb bosses que pessen el doble i que contenen els 200 euros que em puc arribar gastar xD)

El pal que me fa sempre anar fins a la Fira de Barcelona

Que no hi hagués algun stand promocionant sèries infnatils (que no deixen de ser rescursos educatius) en català.

Algun problema que he tingut i que el Josep Maria ja sap de què va.


I bé, això és tot.

Mada Mada Dane!!

*La imatge

El dragui, d'Història de Catalunya un personatge mític per a una de les millors sèries de tots els temps, de quan TV3 realment era una tele nacional, i no com ara que s'ha convertit en TVE3, TVMontilla o TVSociata.

*La cita
Quan un s'enamora acaba veient el que més odia de si mateix

Act 3. Hedgehog's Dilemma

El primer qque ha fet el Pitu avui, ha estat preguntar-nos per com portem el tema del curt. I francament, molt bé no el portem, però vaja.

Tot seguit ens ha comentat tot lo de l'expodidàctica. Com que nosaltres aquell dia farem un programa de ràdio, hem aprofitat per esmentar quines coses es poden treballar a partir de la ràdio a l'aula, i entre d'altres han sortit:
- El llenguatge escrit i oral
- El treball en equip
- La documentació
- La comunicació (com a mitjà per a relacionar-se)
- La creativitat

També relacionat amb el tema de la ràdio, ens ha mostrat alguns exemples de treballs fets per escoles en aquest camp. Realment eren impressionants, i m'ha fet pensar en quantes coses hem deixat de fer durant la nostra etapa escolar per ves a saber què.


Finalment hem fet grups per a preparar el "programa" de ràdio que farem divendres que ve. Jo segurament acabaré fent de tècnic de so, tot i que no com jo voldria, ja que si no estigués cenyit a certs paràmetres, m'agradaria intentar fer quelcom similar a això (tot i que és molt complicat i no crec que m'en sortís així com així):

Muntatge del partit Milan-Barça 05-06 per Rac1
Muntatge del partit Barça-Werder Bremen 06-07 per Rac1
Muntatge amb l'himne del Barça
Muntatge dels barrufets
Muntatge d'en Pujol i el Pujol del més enllà
Jordi Pujol canta "estropicio o destrozo"
L'època heavy d'en Pujol
El president Pujol i l'aniversari d'en Ronaldinho
En pujol explica la seva vida de detectiu
En Pujol i els videojocs
En Pujol rep la visita de la policia
Recull muntatges
Recull Pujol

Tot això està tret d'un dels millors programes de ràdio de Catalunya, el Minoria Absoluta de Rac1 (els mateixos que fan Polònia), i aquestes virgueries tan brutals les fa en Victor Ollé. Un geni

Mada Mada Dane!!

*La imatge

Avui per la nit he vist Superman Returns i m'he motivat. El que donaria per tenir poders i protegir la gent, les persones que m'importen i sobretot la persona que més estimo


*La cita
Si no t'agrada aquest món, canvia tu primer. Si no t'agrada la idea, tanca els ulls, tapa les teves oïdes i viu en completa soledat.

Act 2.2. Those Who Call Out Calamity

Seguint amb el tema iniciat l'altre dia amb els missatges ocults al curtmetratge d'en Pluto, m'he posat a investigar una mica sobre un tema similar: els missatges subliminals. Primer de tot he de comentar que sóc molt escèptic en aquest tema. Primer de tot perquè crec que la ment acaba veient el que tu esperes veure. Per exemple si et diuen que un anunci s'hi pot veure la paraula sex (un dels exemples més típics) segurament l'acabis veient on realment no hi es. Una altra cosa que em fa desconfiar és que la majoria de casos d'anuncis en els quals es troben missatges subliminals, aquests ja no es poden veure o no es troben en circulació, és a dir, que poden haver estat manipulats i retocats per algú per a fer aparèixer aquell missatge.

El que sí que trobo escandalós i una tonteria enorme és la gent que diu que hi ha algunes cançons que li es escoltes al revés contenen missatges satànics i no sé quantes tonteries més. O sigui, em costa molt d'imaginar que algú quan composa una cançó, sigui capaç de donar-li sentit escoltada normalment i a més donar-li també un sentit totalment diferent si l'escoltes al revés. El tiu que sigui capaç de fer això ha de ser un geni. A més, com veurem tot seguit, els missatges que es poden escoltar al revés estan agafats una mica amb pinces.

Bé doncs, anem a posar exemples, que aquest post sense imatges i videos no val res.

En aquest sentit, qui ha rebut moltes crítiques per incloure nombrosos missatges subliminals en les seves pel.lícules ha estat la companyia Disney. Aquí en tenim uns exemples:

















Aquesta imatge correspon a la portada de la peli La sirenita, i en ella sembla que una de les torres del castell que apareix té forma de penis erecte...
















A la mateixa peli, quan es casen l'Ariel i el príncep, sembla que el cura que els casa tingui una erecció. No obstant, això és fals, i sembla que algú li tingui mania a la Disney, ja que la següent imatge es veu una imatge frontal de la mateixa escena, i la suposada erecció resulta ser un plec de la roba.
















En aquest cas a la peli de Los Rescatadores, en una de les finestres (cap al minut 28, quan estan viatjant amb l'albatros) apareix una dona despullada. Això a velocitat normal no es pot veure, s'ha de veure a una velocitat menor de 30 quadres per segon. (tampoc m'he parat a comprovar-ho)


Un altre dels casos més típics de missatges subliminals. són tots aquells anuncis (o fins i tot pel.lícules) en els quals apareix la paraula Sex. Veiem-ne alguns exemples.




Aquí tenim encara més aparents missatges subliminals de diferent tipus.







Per acabar amb les imatge posaré un últim missatge subliminal, que en aquest cas és molt complex i és dels primers que es va fer.



En ell s'entén bàsicament la infidelitat i una crida a fumar; tenim : Dos homes i una dona. Ella asseguda en el centre, entre els dos. Sabem a més que hi ha quelcom que la uneix a l'home de l'esquerra ja que aquest li té la mà a l'espatlla, per tant són parella. Però ella està parant atenció en l'altre home, curiosament el que té el cigarret a la mà. A més a més els esquís del fumador apunten a la dona... Doncs ja tenim un dels temes més usats en publicitat: La infidelitat . Però encara hi ha més... L'altre esquí avança fins a trobar-se amb els paquets. L'home assenyala a la dona i al tabac. Curiosament aquest home vesteix els colors de la bandera dels Estats Units però a més l'altre, el "perdedor", vesteix els colors dels comunistes. Sorprenent oi?

Passem ara a les cançons i els videos. Començem pel tema que he comentat abans de les cançons que si són escoltades al revés contenen missatges subliminals, satànics, i no sé quantes tonteries més.

Començarem amb l'exemple de la cançó en castellà d'Oliver i Benji (la mítica de: Oliver, Benji, los magos del balón, Benji, Oliver, sueños de campeón, etc). Doncs bé, hi ha gent que comenta que si escoltes la tornad al revés diu: que viva Hitler. A partir d'aquí hi ha gent que opina que els creadors d'Oliver i Benji són uns nazis i no sé quantes coses més. A aquesta gent els hi diria, que per si no se n'han adonat, aquesta cançó no és en japonés, o sigui que en tot cas, el nazi seria qui va fer la cançó en castellà. A més a més la cançó en japonés és diferent, ja que la versió castellana prové de la versió francesa. Per a que pogueu comprvar vosaltres mateixos la magnitud de la tonteria, us deixo un video sobre això.



Ara un segon exemple amb una cançó de.... Els Lunnis!! Sí, la famosa cançó per anar a dormir. Hi ha alguns intel.lectes superiors que hi han descobert uns missatges esfereïdors...




A veure això és una tonteria com una catedral pel que he explicat al principi. Però es que a més pots trobar missatges d'aquests a qualsevol cançó, fins i tot cançons en japonés. Realment hom pot arribar a pensar que els japonesos oculten missatges stànics a les seves cançons, i a més ho fan en castellà? Hi ha per llogar-hi cadires.

Per acabar ja, un últim video, en aquest cas de la pel.lícula Hércules.



Vosaltres què en penseu d'això? Jo he deixat ben clar la meva opinió al principi, i cada cop que veig els videos i imatges aquestes, en la majoria del casos, em queda molt clar que són tonteries i/o imaginacions nostres.

Mada mada dane!!

*La imatge

En aquesta fotografia hi veiem una increïble posta de sol a la ciutat provençal de Marsella, amb l'afegit que, a la distància, hi veiem clarament el Canigó, que es troba ni més ni menys que a... 250 quilòmetres de distància!
Les lleis òptiques anirien contra aquesta fotografia, ja que és impossible que el cim lloat per Verdaguer sigui visible a tanta distància, però la física té els seus punts màgics, i en aquest cas actua perquè la visió sigui possible. En aquest cas, el Canigó no és real, sinó un miratge, ja que durant gran part d'aquests 250 quilòmetres de distància hi trobem mar. La imatge del Canigó es reflecteix a les fredes capes del mediterrani i reboten mostrant-nos aquest miratge, quasi idèntic, del cim del Canigó. Tota una meravella natural aquesta que ens permet admirar el nostre apreciat cim a tocar dels Alps.


*La cita
La felicitat és una mentida, i la veritat sempre dolorosa.

Act 2.1. Can't Smile, Don't Blame

Sembla que al nostre indesitjable país veí, l'estat espanyol, s'ha posat de moda una cutre-cançó que els representarà a eurovisió. Com a mínim ja saben que faran el ridícul com sempre, perquè fins ara cada any creien que podien guanyar i sempre la cagaven. Com al futbol vaja...

El catalans, per no quedar-nos enrera, també presentem una cançó, que té el meteix ritme però que difereix una mica en quant a la lletra, ja que està dedicada a un partit polític.

Tot això m'ha vingut al cap quan el Josep Maria ha fet un comentari sobre aquesta cançó a la classe.




Patètic, patètic!


El txiki txiki mola quantitat,
el ballen aquí i a la Xina Popular
Fot-li txiki txiki a la papereta
que el txiki txiki posa a l’urna tonteta.

El balla Puigcercós
El balla el Ridao
El balla el Vendrell
tot fotent un clau.

El ballen les bases
el balla mon germà
el balla Carod
amb “la clau” a la mà!

I el txiki txiki es balla així:

1! LA PATACADA!
2! EL CLATELLOT!
3! LA DEVALLADA
4! LA DIMISSIÓ!

Balla el txiki txikii,
balla el txiki txiki
el ballen els d’Esquerra
que són uns frikis

El ballen al Congrés, també al Parlament,
i el balla el Portabell a l’Ajuntament!

El canta el Carretero,
tot vestit a ratlles
I l’Uriel li diu:
Perquè no et calles?

La solució no és gaire lluny,
posarem el txiki txiki el Congrés del juny!

I el txiki txiki es balla així:

1! LA PATACADA!
2! EL CLATELLOT!
3! LA DEVALLADA!
4! LA DIMISSIÓ!

Mada Mada Dane!!

*La imatge

Tot va començar aquí, amb el segon pacte amb els sociates

*La cita
Mentre no siguis capaç de mirar al passat amb dolor, mai et forjaràs una identitat ni un destí diferents

Act 2. Rosa Rubicundior, Lilio Candidior

Questo messaggio di oggi è dedicato a una persona molto importante nella mia vitta che è depressa.

Aquesta assignatura m'encanta. A part que el profe mola, cada dia s'aprenen coses noves.

Avui per exemple, hem comentat algunes formes de treball la comunicació audiovisual a les aules, com per exemple fer un programa ràdio.

També ens ha mostrat una cosa que els hi agrada molt als nens que és fer com una càmera amb una lupa i foli blanc. Col.loques la lupa per una resclosa d'una cortina mirant al carrer (millor si hi ha força llum natural) i al darrere un paper. En aquest paper es veurà que passa al carrer sense tu estar-hi mirant directament. Abans havíem treballat amb l'efecte òptic de fer entrar l'ocell a la gàbia. Aquí poso un altre exemple d'efecte òptic molt xulo.
















Però la traca final ha estat l'anàlisi d'un curtmetratge sobre el Pluto inclós en la cinta Los tres cerditos y otros cuentos (que encara tinc i quan era petit vaig veure un munt de vegades). En aquest curtmetratge, es deixa per exemple a l'alçada del betum el gènere femení, s'incita a posicionar-se d'un dels dos bàndols de la 2a Guerra Mundial (el curt és de 1941) o es diu que l'home és dolent per naturalesa i només Déu pot aconseguir que sigui bo. Però el millor de tot és com justifica les intervencions militars i la forma d'actuar dels nord-americans sota la premisa de: jo sóc bo, però si em busques, em trobaràs i puc arribar a ser molt pitjor que tu.
Per flipar.






































Aquí teniu el vídeo del capítol



Mada mada dane!!

*La imatge
















Aquell dia tots vam plora amb tu Leo. Però recorda que ningú ha dit que el camí dels Déus sigui senzill


*La cita
Si pogués viure 5 vides diferents, podria viure a 5 ciutats diferents, ser de 5 equips diferents, tenir 5 estudis diferents... i també... enamorar-me de tu 5 vegades

Act 1. Rain, And After Running Away

El Pitu ens va dir que la primera entrada del bloc de comunicació audiovisual, havia de ser una opinió nostra sobre perquè creiem que era important la comunicació audiovisual en l'educació.
Doncs bé, aquí teniu la meva.

La comunicació audiovisual és important per diverses raons. Primer perquè ens envolta per tot arreu. Segon perquè és el futur. I tercer perquè és útil. És a dir, els nens s'han d'acostumar a treballar aspectes de comunicació audiovisuals més enlla de les seves llars amb la televisió i l'ordinador. A més a més també ha de servir per infondre en els nens un esperit crítics envers a tot allò que reben.
En clau dels mestres, el domini d'aquesta, pot servir per obrir nous camins en l'ensenyament i nous mètodes més útils per afrontar els nous reptes i el futur de la nostra societat.

Em sembla que això és tot.

Mada mada dane!!

*La imatge














Alexander Pato, la nova perla del Milan, fent la seva típica celebració en la qual forma un cor amb les mans dedicant-li el gol a la seva xicota

*La cita
Morir no és difícil, viure cada dia és el que requereix veritable coratge

Act 0. Memories of Nobody

Mira que vaig dir que no m'agradava fer blocs, doncs ara resulta que n'he de fer dos, un per a informàtica educativa i l'altre per a comunicació audiovisual. Aquest serà el de comunicació audiovisual. Les imatges, cites i títols dels posts que fiqui aquí seran el mateixos que al bloc d'informàtica educativa.
Vaia tela.

Per a fer-ho més interessant, aquest bloc no es limitarà a ser solament un diari de l'assignatura, sinó que també parlaré sobre altres coses. Els posts "oficials" de l'assignatura són els que tenen un sol número al títol, com per exemple Act 2. Rosa Rubicundior, Lilio Candidior. En canvi els posts sobre altres coses tindran dos números com per exemple Act 2.1. Can You Be My Enemy?.

Mada mada dane!!

*La imatge














Imatge de l'estadi Artemio Franchi de Firenze durant un partit Fiorentina-Benfica

*La cita
Plorem pel lament d'un ocell però no per la sang d'un peix. Beneïts aquells que tenen veu